slide-calendari-foto-juny-2017-sense-text

Entrada al passat. Roser Bové Marcé. El mes passat parlàvem del nostre “ser nòmades”. I de com pot ser d’enriquidor un aprenentatge en aquesta línia, amb aquesta forma de viure en la qual són mestres tot un seguit de pobles que ens en podrien ensenyar encara. Tants pobles que ens poden ensenyar el suprem art de viure amb allò que és necessari, també en l’habitatge…

Però, i els “refugiats” – que no ho són, sinó que, en tot cas cerquen un refugi que els és obstinadament negat -? I el “mare mortum”?, i tantes cases esmicolades, desfetes i abandonades, per les guerres i morts, per les possessions disputades de trossos de terra? Milers i milers, centenars de milers de persones forçades i exposades a un nomadisme obligat i absolutament fràgil I Palestina? I Síria? I Irak? I Sudan? I Afghanistan? I Líbia?  I la nostra Europa i el nord opulents, tancats a pany i clau, sense deixar de robar tots els materials possibles dels països del Sud, i sense deixar de vendre totes les armes possibles, que destruïran cases, pobles, països i milers i milers de vides? I si el nostre ser també nòmades fos una invitació a crear xarxes entre totes i tots?