slide-calendari-foto-agost-2017-sense-text

Espais i diversitat arquitectònica. Manuel Tamayo. I el barri com un espai més gran, que podria ser obert, generós, lloc de trobada, de jocs, de passar l’estona, de construir projectes conjunts. El barri que s’ha convertit, sovint, en una de les expressions més clares de l’avarícia de tots els que gestionen construccions i recursos, que n’han fet un espai lleig, avorrit, agressiu, sense recursos… Quantes precioses lluites veïnals que han anat i van aconseguint transformar barris horribles en espai de projectes comuns, d’hortes veïnals, de centres per a avis, per als veïns, per a la cooperació mútua. Una nova llar més ampla, feta de persones de tots els colors i de totes les llengües, amb gustos, aliments i músiques diferents. Si cada un dels nostres barris es pugués convertir en un “barri-món”, casa i taula comuna, amb dignitat  i respecte mutu en la diversitat, amb festa i lluita compartides… Ho podem intentar? Realment? Per quins camins concrets? On totes i tots hi tinguem el nostre lloc?